Recordeu aquell anunci de televisió en el qual la DGT ens deia "No podemos conducir por ti"?
Corria l'any 2005 i, encara que la meva memòria ja no és el que era (no diré per què...), aquests dies m'ha tornat al cap arran de totes aquestes notícies que inunden diaris, telenotícies i correus electrònics apocalíptics. Ho he recordat com un "No podem navegar per tu”,“No podem teclejar per tu" o "No podem llegir missatges per tu". L'atac cibernètic massiu del virus Wanna Cry, que ha afectat països de tot el món, és la notícia del moment i sembla que la recordarem durant un temps.
És evident que alguna cosa com el que ha passat (i està passant) és la suma de molts factors: equips complexos, actualitzacions no realitzades com convindria, configuracions incorrectes... Però, segons la meva opinió, la qüestió clau és la *conscienciació* dels usuaris.
Així doncs, la millor prevenció: la conscienciació. Arribo a aquesta màxima, que sembla extreta d'una lliçó qualsevol d'aquell nostàlgic Petete, perquè penso que els que tenim coneixements o responsabilitats en IT no podem navegar pels nostres usuaris, però sí que és el nostre deure fer-los les coses més fàcils i de manera equilibrada. I els hem d'explicar per què no hem d'obrir annexos de desconeguts o no esperats, o per què hem de mantenir còpies de seguretat fins i tot en segones ubicacions, o la importància d'assegurar les actualitzacions dels nostres dispositius.
Se sol dir que la ciberseguretat és com una cadena, tan forta com la baula més feble. Ah!, aleshores, són les persones la baula més feble? Doncs anem malament, perquè ells haurien de ser el més important si són els destinataris i la raó de tots els serveis que construïm.
La seguretat dels sistemes d'informació depèn dels usuaris que els utilitzen. Però, d'altra banda, no podem navegar pels nostres companys, els nostres empleats, els nostres amics o els nostres fills, perquè, sí, a casa també ens pot passar. Per tant, segons la meva opinió, és responsabilitat de governs (potenciant la formació), empreses (conscienciant i corresponsabilitzant), fabricants (proporcionant hardware i software més segurs) i usuaris (amb més bones pràctiques en la utilització diària) aconseguir un ús millor dels recursos, tant en la vida professional com en la privada. Tenir aquests bons hàbits d'ús ens serà igualment útil en tots dos entorns.
A part de tenir aquests bons hàbits d'ús, els hauríem de tenir també pel que fa al manteniment. O no tenim gairebé tots un PC, un mòbil, una smart TV o una tablet que hauríem de mantenir actualitzats i amb backups, per exemple? A més, estic convençut que amb mesures de relativa poca inversió però, això sí, imaginatives (vídeos, simulacions, gamificació...), el benefici podria ser enorme!
Crec que, amb els anys, tots hem vist que aquelles campanyes de la DGT han anat fent efecte. El nombre d'accidents ha disminuït i el de víctimes, també, que és el que tots volem. I és cert que altres accions addicionals hi han ajudat, òbviament: millores en les vies i radars o multes per excés de velocitat, controls del cinturó de seguretat o d'alcoholèmia, carnet per punts, etc. Però la conscienciació va ser i és clau. I sóc dels que pensa que avui es condueix millor, que la gent sap què és el més adequat al volant i què no ho és, i que avui no es fan tantes imprudències com temps enrere.
Intentem repetir-ho entre tots quan conduïm per Internet?