Just quan la tecnologia 4G comença a fer-se visible al mercat, la propera generació de telefonia dóna passes per prendre el relleu en el futur. Aquest horitzó, encara llunyà, se situaria al voltant de l’any 2020 si se segueix complint el cicle de desenvolupament d’aquestes tecnologies, segons el qual cada dècada es produeix un salt evolutiu.
El 5G, de moment, és més un concepte que una realitat. Tot i no existir un estàndard que defineixi aquesta nova generació de tecnologies de telefonia mòbil, existeix cert acord en què l’augment de velocitat de transmissió de dades serà de 10 a 100 vegades superior a la del 4G, més que suficient per a descarregar una pel·lícula HD en un parell de segons. Si mirem uns anys enrere, veurem que l’evolució tecnològica en aquest sector ha estat espectacular. Lluny queden als aparatosos aparells analògics dels anys 80 que van donar el salt al digital amb la telefonia 2G (GSM) que oferia serveis de veu o dades a 9,6 kbit/s. El 3G, però, es va fer pregar i va caldre desenvolupar tecnologies intermèdies com el GPRS, amb la que es van assolir velocitats fins a 114 kbits/s o l'EDGE, que oferia fins als 236 kbps. El canvi de mil·lenni va portar el que suposaria el salt evolutiu més important en telefonia mòbil fins al moment, la tecnologia 3G (UMTS) amb velocitats entre 2 Mbp/s i 21 Mbp/s en la seva variant HSPA+ que faria viables els smartphones. Consolidat aquest pas, ens trobem actualment a les beceroles del 4G, una tecnologia que aporta unes capacitats (actualment al voltant dels 100 Mbps i, a mig termini, encara superiors), molt més adients a les actuals necessitats de consum de continguts.
Els coreans, a la pole position
Corea del Sud, el país més connectat del món, ha apostat per ser el primer a desenvolupar aquesta tecnologia amb una inversió de prop de 1.500 milions de dòlars amb el ferm propòsit de seguir mantenint el seu lideratge mundial. Darrere d’aquesta decisió està l’interès de Samsung per posicionar-se com a capdavantera en aquesta industria. El maig de 2013 va fer les primeres proves de camp amb èxit, fins a una distància de dos quilòmetres.
També Europa s’ha mostrat interessada en prendre posicions en aquesta cursa. Gran Bretanya i Alemanya han anunciat recentment un acord de col·laboració per impulsar el desenvolupament del 5G. Per altra banda, la Unió Europea ha creat un fons amb 50 milions d’euros destinats a beques d’investigació per evolucionar un model tecnològic cara el 2020. Ara per ara, encara s’ha de definir un estàndard a partir de les primeres proves de concepte i prototipus. Cal tenir en compte, però, que l’aterratge del 5G es produirà previsiblement en un moment en que el 4G estarà arribant a la seva maduresa en prestacions i grau de penetració i per, tant, no serà fins a uns anys després que disposarem d’una xarxa realment operativa.
Cap a la internet de les coses
La velocitat de transmissió de dades del 5G, al voltant de 1Gbps, produeix vertigen comparada amb els estàndards actuals i obre la porta a serveis d’alta capacitat en el mòbil, com ara reproducció de pel·lícules i jocs en 3D, streaming de vídeo en ultra-alta definició o serveis mèdics remots, entre molts altres exemples futuristes.
Més enllà de l’espectacularitat d’aquestes prestacions, aquesta amplada de banda permetrà solucionar un dels grans problemes de les actuals xarxes mòbils: la seva escalabilitat. Amb el 5G el col·lapse de les xarxes en el cas de grans aglomeracions, com partits de futbol o concerts, podria ser cosa del passat. Amb aquesta capacitat de transmissió de dades es podran connectar molts més dispositius a internet de forma simultània, un fet que resultarà clau també per poder portar a la realitat el concepte d’internet de les coses, en el que gairebé qualsevol objecte del món quotidià podrà estar permanentment connectat a la Xarxa.
Es calcula que en aquest nou entorn quotidià, fins a 100.000 milions d’objectes, des d’electrodomèstics fins a mòbils, sabates, roba o rellotges, estaran connectats i podran intercanviar dades i, en alguns cassos, “reaccionar” a determinats contextos. D’aquesta manera, tècnicament no existirien els “objectes perduts”, perquè sempre seria possible localitzar la seva posició o bé es podria esperar, per exemple, que un cotxe fos capaç d’evitar una eventual col·lisió al detectar la proximitat excessiva d’un vehicle o obstacle.
Encara ens trobem lluny d’aquest punt, però ja es comencen a entreveure algunes implicacions que es deriven d’aquests entorns hiperconnectats. De finals de desembre de 2013 a principis de gener, una xarxa de 100.000 smart devices va dur a terme un atac spam en el que es van enviar un total de 750.000 missatges de correu electrònic. Tot i que no és la primera vegada que s’ha produit un atac d’aquest tipus, sí ha estat la primera ocasió en que ha quedat acreditat que un dels dispositius atacants ha estat una nevera.
La internet de les coses obre, en tot cas, un ampli camp d’experimentació i desenvolupament per evolucionar determinats comportaments intel·ligents per part d’objectes físics i virtuals interoperables, capaços de compartir informació i prendre decisions en un context semàntic. Malgrat els riscos, els avantatges semblen superar amb escreix les amenaces.
Aquestes són algunes de les reflexions que es van poder escoltar el passat divendres 21 de març al programa l’Altra Ràdio de Ràdio 4 a l’edició especial número 2100. En aquest cas, va ser la telefonia 5G i les seves potencials aplicacions el tema escollit pels col·laboradors habituals de l’equip d’UPCnet, en Javier Otero, en Marcos Montero i en Jordi Carrasco per aportar un toc futurista a aquesta secció de divulgació tecnològica. Podeu escoltar l’emissió íntegra del programa en aquest podcast.