Personalment, no sóc una persona que separi el món laboral i el personal. Tot el contrari: intento que ambdues esferes es solapin i el que té de bo la meva faceta personal enriqueixi la professional. D’aquesta forma mantinc grans amistats entre els meus companys de treball. Amb ells visc grans aventures, desafiaments personals i comparteixo moltes activitats lúdiques. Precisament amb aquells amb els quals haig de discutir i defensar la meva posició dins de l’organització. No en va, passem en l’oficina un terç de les hores que ens ofereix el dia. Quin millor lloc per tenir amics? Mai podràs dir que no trobes temps per veure’ls!
Fa un mesos, vaig assistir a una conferència sobre ludificació en la qual @kokopus_dark -al que recomano seguir- va aconseguir donar-li un sentit més formal a tot allò en el que crec des de fa temps. Ens va parlar de la ludificació, adaptació forçada del terme anglosaxógamification, que designa la idea d’aplicar mecàniques de joc en entorns no lúdics.
El joc és un instrument transcendent d’aprenentatge per a la vida i per tant, també per a l’educació.. Per aquest motiu, la ludificació pretén aprofitar el potencial que ens ofereixen els jocs per ajudar-nos a augmentar la motivació i la participació en àrees que, com l’entorn laboral, habitualment resulten alienes a ells.
Quan la gent estableix una relació que transcendeix l’estrictament laboral tot resulta més fàcil. Les idees flueixen, els punts de vista s’intercanvien i som capaços de posar-nos en el lloc dels altres. Aquesta relació actua a manera de lubrificant que permet que tots nosaltres puguem donar més del que s’esperava i obtenir en conjunt un resultat que va més enllà de la suma dels esforços individuals. En resum, quan existeix un bon ambient de treball i una bona relació entre els treballadors, es genera un efecte multiplicador del potencial de tota l’organització.
Així va néixer Game of Work (GoW!), una plataforma de ludificació dissenyada pel meu company i amic Emilio Ampudia i jo mateix per compartir coneixement.
Jugues a la feina?
Des del principi vam voler engegar un joc dins de l’empresa, una forma sana de competir. Per això ideem una sèrie de proves setmanals que els participants havien de completar a canvi de rebre punts d’experiència i vam oferir la possibilitat d’aconseguir insígnies per assoliments i fets rellevants: celebrar el teu aniversari, proposar una pregunta, trobar un error, respondre moltes preguntes correctament, trobar proves secretes… Sobre la base dels punts d’experiència i les insígnies assolides s’estableix un rànquing personal que obre la porta a competir, si es desitja, amb la resta de companys.
Encara que ho sembli, no estem parlant d’una simple diversió, sota l’aparença de competició s’amaguen conceptes molt més interessants:
Coneixement corporatiu: algunes de les preguntes requereixen que revisis el teu coneixements sobre l'empresa, sobre el seu funcionament, la seva missió o sobre la seva història. És una manera de comunicar certs missatges en un to molt més desenfadat, capaç de despertar un interès major per part del receptor.
Coneixement dels clients: qüestions que versen sobre els nostres clients. Conèixer-los, saber més d’ells, ajuda a posar-nos en la seva pell. Ens permet saber en què acaba el nostre treball i com influeix en la nostra societat i el nostre entorn.
Coneixements tècnics: altres proves fan que revisis el que saps sobre tecnologia, *ITIL, *PMBOK, Linux o programació. Així et mantens al dia, descobreixes alguna cosa que no sabies i despertes la teva curiositat.
Sense oblidar la cara més lúdica: la ludificació funciona perquè és divertida. Eurovisió, qui està embarassat en l’empresa, qui compleix anys i quan, qui aquesta casat amb qui… Aquest toc desenfadat fa que ens preocupem per la persona que es troba en la taula del costat o el que succeeix després de la finestra.
Tot això comporta aprenentatge, esforç i ganes de seguir jugant per descobrir què hi ha més enllà. Permet passar de la mera connectivitat al compromís (engagement) aconseguint que els membres d’una comunitat, sigui en una empresa, un institut o en una ciutat, participin de manera dinàmica i proactiva en accions que generalment requereixen certa força de voluntat.
En el nostre cas, ho hem aconseguit. Pràcticament la meitat dels treballadors han entrat en la nostra plataforma de ludificació i s’han mantingut realment molt participatius: prop del 73% d’ells han contestat més del 80% de les preguntes proposades.
Un futur prometedor
Estic convençut que GoW! té molt recorregut dins de l’empresa. Encara queden per explorar noves formes d’aconseguir aquests preuats punts d’experiència: enllaçant amb objectius personals, amb indicadors del nostre acompliment, amb elements de xarxa i comunitat, generant reptes entre els participants i molt més.
La iniciativa ha arribat en bon moment, ja que participem en diverses iniciatives sobre possibles aplicacions de la ludificació, tant en l’àmbit de l’empresa com en el de la docència. És natural, doncs, que l’empresa hagi mostrat interès per GoW! com a punt de partida per a l’evolució del seu portfoli; tant des del punt de vista merament tecnològic, (desenvolupament de nous productes) com a procedimental, traslladant als nostres clients tot el coneixement i experiència acumulats gràcies a aquesta iniciativa i a les que vinguin.
Solucions com uLearn o Atenea podrien beneficiar-se aviat d’aquestes importants millores, obrint la porta a l’aplicació de la ludificació en els processos d’aprenentatge de comunitats diverses, ja siguin alumnes en un curs, professors d’institut, treballadors d’altres empreses o membres d’un grup de treball.
Portem ja sis mesos i la plataforma segueix més viva que mai, com demostren uns resultats realment molt alentadors. Em sento molt satisfet que una iniciativa que va començar a títol personal hagi estat tan valorada per l’empresa i que finalment aporti a l’evolució natural dels nostres productes. Com un dels pares de la criatura, és per a mi tot un somni fet realitat.
Segurament GoW! es convertirà en uns anys en alguna cosa que no tindrà res a veure amb el que és avui dia, però una cosa seguirà sent certa: a tots ens agrada jugar, descobrir la mecànica d’un joc i participar… I mentre ho fem, no ens adonem de tot el que aprenem, de l’esforç que dediquem i de l’extraordinari compromís que desenvolupem. Amb el temps hem après que jugar -malgrat ser divertit- és un assumpte que ens hem de prendre molt seriosament.