Les metodologies de projecte àgils tenen el seu origen en la necessitat d’oferir capacitat ràpida de resposta al canvi, així com també en incrementar la satisfacció del client mitjançant l’entrega de funcionalitat operativa i la retroalimentació contínua amb el client durant el projecte.
El manifest agile, elaborat pels propulsors de les metodologies àgils, està basat en 4 punts principals de la gestió àgil de projectes, que tenen per objectiu valorar:
- Les persones i la seva interacció per sobre dels processos i les eines.
- El software que funciona, per sobre de la documentació exhaustiva.
- La col·laboració amb el client/usuari, per sobre de la negociació contractual, integrant al client en el projecte.
- La resposta al canvi, per sobre del seguiment d’un pla, és fonamentada en prioritzar l’anticipació i l'adaptació davant de la planificació i el control.
Tenim al nostre abast les diferents metodologies àgils: Scrum, eXtreme Programmng, Agile Modelling... No totes cobreixen tots els procesos associats al cicle de vida dels sistemes d’informació i, per tant, podem aplicar una combinació de les mateixes en funció de les necessitats especifiques de cada projecte.
En general, les metodologies àgils es basen en la construcció iterativa i incremental del producte/sistema. En el cas concret de Scrum, el propietari del producte (product owner), que té la visió de negoci, defineix i prioritza una llista amb les funcionalitats a implementar (product backlog), la qual es va actualitzant durant tot el projecte.
Cadascuna de les iteracions (sprints) es planteja a partir d'una reunió de planificació de sprint a on es determina l’objectiu de negoci i què aporta valor al client, les tasques a fer durant el sprint (sprint backlog), l'assignació de recursos, i l'estimació del temps necessari per dur-lo a terme. Cada sprint obtindrà com a resultat una versió lliurable del producte.
Durant el sprint es realitzen reunions diàries d'un màxim de 15 minuts a on es revisa el treball realitzat des de la darrera reunió, les tasques a fer per a la propera reunió i les limitacions o problemes potencials que poden aparèixer durant l’execució del sprint.
El sprint conclou amb una presentació dels resultats al client i l'avaluació del resultat de la iteració.
Metodologia SAP: ASAP i evolució cap a Agile
Les expectatives dels clients de SAP també estan evolucionant i amb freqüència s’alineen amb els objectius i beneficis de procediments àgils. Tradicionalment, des de fa més de 30 anys, els projectes SAP han estat gestionats per mitjà de metodologies predictives i en cascada, basats en el disseny d’un pla i l’acompliment d’uns requisits, un calendari i un pressupost molt estàtics i determinats durant les fases de preparació del projecte. En aquesta línia, SAP facilita la seva pròpia metodologia ASAP.
La resposta de SAP a les necessitats canviants del mercat és la incorporació d’acceleradors dins la metodologia ASAP per tal de centrar-se en la generació ràpida de valor. Els acceleradors de SAP, entre d’altres, inclouen tècniques agile en la gestió del cicle de vida de l’aplicatiu, estan inspirats en Scrum i Lean i es basen en:
- La implementació de la funcionalitat operativa en cicles curts de desenvolupament (sprints), començant pels que aporten més valor al client.
- La generació ràpida de resultats i el guany de valor.
- La participació contínua del negoci en el projecte.
- L’increment de la flexibilitat en la implementació.
- La millora del control i monitorització del projecte.
- La identificació i gestió ràpida del risc.
L’enfocament agile de SAP contempla la construcció repetitiva de la baseline del projecte, així com la iteració en sprints que inclouen l’anàlisi, la implementació, el test i la documentació de la funcionalitat operativa pel client.
D’altra banda la metodologia Agile SAP incorpora punts de control anomenats Q-gates, que garanteixen que les entregues es compleixen segons un determinat nivell de qualitat i de satisfacció del client.
Aplicabilitat d’Agile a SAP
Les característiques específiques de molts projectes de SAP no sempre permeten aplicar un enfocament àgil. Alguns factors que ho poden dificultar són:
- Restriccions contractuals que obliguen a seguir un pla de projecte determinat.
- Dificultat per determinar funcionalitats lliurables i que aportin valor al client a cada iteració.
- Alt cost de prototipatge.
- Dificultat per disposar d’un representant de negoci amb visió global de les necessitats funcionals.
- Equips de projecte grans i molt especialitzats.
- Complexitat en la creació de cultura agile dins de grans organitzacions.
- Equips de treball amb estructures organitzatives rígides.
Tot i que no sempre sigui posible aplicar-lo, resulta prou atractiu el fet de tenir present el model de gestió de projectes àgil amb l'objectiu de combinar-lo amb les metodologies predictives i incrementar l’eficiència i els resultats dels projectes.