Learning Analytics, donant sentit a les dades educatives

Escrit per Jordi Giralt en 2015-03-12T11:43:00Z

Topics: Corporate University


El Learning Analytics s’està posicionant com una de les tendències més destacades en el panorama educatiu, tal com recull l’últim informe Horizon 2014. I no és per menys: la capacitat de procés de les eines d’anàlisi ha evolucionat radicalment en els darrers anys, donant peu a un nou paradigma d’aprenentatge més eficaç i personalitzat.

De fet, les dades sempre hi han estat, però fins ara no havia estat possible posar-les en context per extreure’n un significat. L’aplicació del Big Data en el camp del marketing digital porta, en aquest sentit, uns anys d’avantatge i actualment es considera ja insubstituïble per poder gestionar campanyes, analitza tendències de consum i preveure el comportament dels consumidors.

I és que cada dia s’emmagatzema una quantitat més elevada de dades: només el 2012 es van generar cada dia 2,5 bilions de gigabytes, segons IBM. Una xifra que, extrapolada a l’àmbit de les aules, fa que augmenti l’interès d’explotar-les per extreure’n beneficis per al progrés escolar. En aquest context, el sector educatiu està apostant per l’ús de noves eines per tractar els enormes conjunts de dades que generen els centres amb l’objectiu de detectar patrons a partir de dades dels estudiants i els seus contextos. I, al final, millorar el procés educatiu, ajudar a reduir el fracàs i l’abandonament escolar, així com identificar el talent.

Les oportunitats que ofereix learning analytics abasten un ampli rang de possibilitats. Només a títol d’exemple, es poden crear aplicacions per monitoritzar el progrés de l’alumne a través dels digital footprints que deixa en els sistemes d’aprenentatge virtuals (com ara Moodle o altres LMS). A través d’aquestes monitoritzacions, a més, es construeix una base des d’on els docents poden definir estratègies per personalitzar l’experiència d’aprenentatge i, alhora, identificar les potencialitats i mancances de cada alumne mesurant el seu acompliment a cada moment, entre d’altres.

Una utilitat condicionada

Així, les analítiques d’aprenentatge resulten molt interessants tant per a professors com per a alumnes, però sempre que es compleixin certes condicions. I és que si de la recopilació de dades que pot fer una escola no se’n fa un treball posterior, es perd tot el sentit i potencial. Un potencial que pot possibilitar l’adopció d’una nova manera d’aprendre i ensenyar, tot aprofitant les sinèrgies que se’n poden extreure, a nivell d’identificació de comportaments tant de talent com de mancances. Però, perquè això sigui possible, cal que les dades siguin processades, filtrades, analitzades i connectades, a més de visualitzades. Un factor, aquest últim, que resulta de vital importància perquè la seva utilitat sigui efectiva per als actors del procés educatiu.

Les visualitzacions serveixen per transmetre tot aquell coneixement que emergeix de les dades de manera dinàmica, organitzat de manera coherent i visual per tal que aquesta transmissió realment arribi a bon port. En altres paraules, podríem parlar de la visualització com a element facilitador per copsar el sentit a les grans quantitats de dades que generen els centres educatius, unes dades inintel·ligibles a simple vista. Per tant, l’aspecte visual és molt important per comprendre’n el sentit fàcilment, però tampoc n’ha de ser el centre. Tal i com assenyala Erik Duval, investigador de la Katholieke Universiteit Leuven, cal que les visualitzacions tinguin un efecte més enllà del factor “wow” inicial. Per això és essencial dissenyar visualitzacions orientades als objectius. De fet, aquí radica un dels grans obstacles de l’evolució del learning analytics, ja que encara regna molta confusió quant a quins són els factors que realment cal mesurar per entendre el desenvolupament dels processos d’aprenentatge de manera efectiva.

Treballant per incorporar learning analytics

A l’octubre de 2014, vam engegar un projecte amb la UPC i el Departament d’Ensenyament en matèria de recerca i innovació en learning analytics per tal de poder posar al servei de les escoles una sèrie d’eines destinades als quatre rols educatius que en poden treure profit: els docents, els alumnes, els centres i la mateixa administració. Amb això en ment, volem que aquests actors, mitjançant la plataforma Àgora, puguin disposar dels avantatges d’aquestes dades tot analitzant diversos indicadors, com ara el nombre d’accessos que ha rebut un recurs, el temps invertit per alumne a cada activitat, o quants d’ells no hi han ni accedit.

Immersos en una fase avançada del projecte, i amb els indicadors identificats, el proper pas és validar aquest marc teòric amb l’ajuda d’una selecció de professors d’educació secundària. Una vintena de centres catalans participaran en el projecte i col·laboraran, doncs, tant en la validació com en l’adequació del model i els indicadors proposats. L’objectiu és proporcionar una eina que culmini en una solució més enllà d’un simple report per donar un pas més i posar en primer pla el tractament i l’anàlisi de les dades.

Mitjançant la recopilació i interpretació de totes aquestes dades, i un cop tractades, es poden fer diverses anàlisis que facilitaran la tasca de seguiment dels alumnes. A tall d’exemple, es podrien elaborar diferents gràfics en què es comparessin els alumnes participants d’un recurs. En ells, s’hi podrien identificar, per exemple, els alumnes que menys temps han invertit en acabar l’activitat. Si un d’aquests alumnes cau sobtadament de la llista no només en una activitat, sinó també en següents, el docent tindrà les eines necessàries per detectar els símptomes del canvi de rendiment el més aviat possible i, així, estar a temps de posar-hi remei.

La sensibilitat de les dades educatives

Aquest cas és només un exemple dels avantatges que pot aportar el learning analytics. Un concepte, però, que també s’està topant amb certes traves en el seu camí, sobretot en temes de seguretat. La privacitat i la protecció de les dades constitueix un dels grans reptes que cal afrontar, especialment tenint en compte el context on es desenvolupa: l’àmbit educatiu, un sector amb especial sensibilitat en aquests temes. No obstant, els experts coincideixen que les analítiques d’aprenentatge tenen molt potencial a aportar als centres. Una de les raons, la coherència. Si bé estem vivint un canvi ja gairebé consolidat en les pràctiques educatives, a nivell d’integració de les TIC, és lògic que les eines amb les quals s’avalua o es fa el seguiment dels estudiants evolucionin també, per acabar aportant tota una sèrie d’aspectes positius a tot el procés educatiu.