Low-code/no-code i el desenvolupament del talent digital

Escrit per Antonia Ogallar en 2023-02-28T10:04:49.841000+01:00

Topics: Full-Stack Development , Digital Strategy Consulting

Low-code/no-code i el desenvolupament del talent digital

Ens trobem en un món tecnològic en què la millora contínua i la innovació es duen a terme, sens dubte, a través de sistemes d’informació, aplicacions i eines informàtiques. I en què el time-to-market ha de ser òptim.

Per això és molt notable l’actual escassetat de perfils TIC i el fet que la demanda sigui més elevada que la capacitat de generar-ne, sense tenir en compte la gran dependència que en tenim.

Com a conseqüència directa d’aquesta situació, una de les tendències actuals en programació és l’anomenat low-code, i, en l’extrem, no-code (zero línies de programació manual). En tots dos casos, el desenvolupament té una interfície visual de l’estil drag&drop i una sèrie de components predefinits que permeten a perfils tècnics i no tècnics desenvolupar solucions en un temps rècord i amb altes prestacions.

En el mercat hi ha nombroses plataformes amb aquesta manera de programar. Plataformes amb les quals es poden implementar tant solucions core com portals i apps, així com digitalitzar processos de negoci. Entre d’altres, i d’acord amb el quadrant màgic de Gartner, podem citar com a líders OutSystems, Salesforce, Microsoft Power Platform - Power APPs, Appian i Mendix en low-code, i Google Appsheet, QuickBase, Betty Books i Caspio en no-code.

Aquestes plataformes també proporcionen integracions amb altres sistemes (ERP, CRM, etc.) i es fan servir en combinació amb altres tecnologies (iBPMS, RPA, IA, ML, etc.) amb l’objectiu de maximitzar l’agilitat i la productivitat en el desenvolupament de software.

 

Gràfic d’integració amb sistemes o amb tecnologies
gràfic d'integració amb sistemes o amb tecnologies

 

A continuació, cal remarcar tres beneficis més d’aquesta mena de programació i plataformes, ja que són realment importants:

  • Desenvolupament col·laboratiu entre persones de negoci i personal TIC.
  • Corba d’aprenentatge curta.
  • Reusabilitat de components desenvolupats.

Gràfic núvol de paraules

 

I, arribats a aquest punt, en què ja coneixem els beneficis principals i la situació en què ens trobem, la pregunta que consegüentment ens sorgeix és la següent:

Què cal tenir en compte a l’hora d’implementar reeixidament una plataforma low-code o no-code i, amb això, potenciar el talent digital?

Doncs la resposta es basa fonamentalment en les 5 accions clau següents:

  1. Formar en low-code/no-code

La formació és una de les eines bàsiques davant del repte de tenir professionals, procedents de l’àmbit TIC o no, capaços de construir solucions amb aquesta mena de plataformes.

Hem de generar i/o potenciar el talent digital i, així, solucionar la manca existent de perfils tècnics que actualment hi ha dins i fora de l’empresa. I la manera de fer-ho és amb formació. Per tant, cal invertir-hi, i també en els programes adequats.

Avui dia, els mateixos vendors de les plataformes són qui proporcionen la formació. Cosa que significa que, en la majoria de casos, hi hem de recórrer per capacitar les persones que, des de l’organització, es vulgui que desenvolupin en low-code/no-code.

  1. Reconvertir perfils

El low-code/no-code ens ajuda a tenir perfils no tècnics treballant en el desenvolupament de software i construcció d’aplicacions.

De nou, la clau és formar-los adequadament, a més d’acompanyar-los en el procés d’aprenentatge i ús d’aquesta mena de programació i plataformes.

  1. Obtenir l’experiència i el coneixement de les àrees de negoci

Fer servir low-code/no-code ens dona la possibilitat de tenir persones de les àrees operatives i de negoci de l’empresa participant i col·laborant activament a cobrir les seves necessitats TIC. Elles mateixes desenvoluparan i milloraran les aplicacions i eines que necessiten per als seus processos i activitats.

A més, low-code/no-code proporciona certa independència —que no total— de l’àrea TIC i el que es coneix com a democratització de la tecnologia. D’altra banda, es redueix l’escassetat de recursos TIC i es disposa del coneixement directe del negoci en la programació i la implementació de solucions.

Si això és el que es desitja, l’empresa ha de potenciar l’ús i el coneixement del low-code/no-code entre els treballadors.

  1. Disposar de laboratoris digitals per experimentar

Tot i que l’empresa tingui una estratègia clara respecte de com i en quins casos es farà servir low-code/no-code, tenir espais d’experimentació ens permetrà maximitzar l’èxit de qualsevol implementació que fem amb aquest nou tipus de programació.

Aquests espais són els anomenats labs digitals i permeten provar els casos d’ús a implementar amb la plataforma i anar desenvolupant i millorant les solucions d’una manera controlada i conjuntament amb altres components tecnològics, com podrien ser IA, RPA, RV/RA, etc.

  1. Implantar una correcta governança TIC

En parlar de programació i de desenvolupament o construcció d’aplicacions TIC per persones que no pertanyen exclusivament a aquesta àrea de l’empresa, s’ha d’establir el control i els mecanismes de gestió que permetin assegurar que:

  • Els projectes que es duen a terme tinguin equips multidisciplinaris amb persones de negoci i TIC que maximitzin el valor aportat.
  • Els recursos necessaris estiguin disponibles.
  • No-code es faci servir per a aplicacions simples que no requereixin una lògica de negoci feta a mida. I, en cas contrari, low-code es faci servir tant per cobrir les necessitats actuals com les futures.
  • Els desenvolupaments compleixin amb els estàndards i la qualitat establerts per l’empresa.
  • Els riscs de seguretat i escalabilitat, si n’hi ha, siguin d’un impacte mínim.

I, en definitiva, tenir sempre present que la implantació de low-code/no-code i el desenvolupament en aquesta mena de programació han de ser sempre duts a terme i/o anar de bracet de l’àrea TIC i rebre el suport d’una bona gestió del canvi.