Redefinint el model BYOD a les escoles

Escrit per Ramon Marti en 2015-03-30T10:19:00Z

Topics: Digital Transformation , Full-Stack Development


Davant l’evident “enamorament” dels joves amb els seus dispositius mòbils, el món educatiu s’està veient abocat a “aprofitar-lo o a patir-lo”, tal com descriu la psicòloga social Dolors Reig a Jóvenes en la Era de la Hiperconectividad. És per això que alguns centres han decidit convertir les tauletes en aliades fent que els alumnes les utilitzin a l’escola. El model Bring Your Own Device arriba, amb certes limitacions, a les aules i es contempla com una oportunitat educativa. Caldrà, però, una profunda reflexió pedagògica per convertir l’atracció natural dels joves per la tecnologia en un poderós aliat de l’aprenentatge.

Un any o menys. Així d’imminent podria ser l’aplicació del BYOD a les escoles segons l’informe NMC Horizon 2014 que associa l’augment d’aquesta pràctica, entre d’altres, a la manca de fons econòmics dels centres per garantir polítiques de finançament. En aquest context, l’NMC reconeix el gran potencial d’aquesta tendència i planteja recomanacions de futur.

Malgrat que el BYOD en sentit pur pugui resultar molt temptador per les escoles, la realitat és que s’imposa la prudència i el pragmatisme. Els requisits d’ús que imposa cada centre varien en funció de la seva estratègia educativa i del grau de llibertat i responsabilitat que volen donar als alumnes. Es tracta, en definitiva, de limitar la multiplicitat de dispositius, el tipus d’apps instal·lades, l’ús que se li pot donar a la tauleta o portàtil fora les aules o, fins i tot, el fons de pantalla escollit.

Tants models com escoles

Davant la diversitat de models de gestió del BYOD entre les escoles, resulta interessant veure quines han estat les solucions adoptades per cada centre educatiu. En aquest sentit, hem acompanyat processos força diferents que il·lustren dues maneres d’entendre el model. En alguns casos s’ha optat per treballar només amb tauletes digitals per tal de garantir que tots els estudiants gaudeixin de la mateixa experiència d’usuari. Dins de classe només es pot utilitzar un conjunt d’apps concretes, però es deixa a criteri de les famílies l’ús de la tauleta fora de l’aula. Aquest exercici de la responsabilitat s’entén com una manera d’educar als alumnes en l’ús de les tecnologies de cara a un futur en què les línies que separen l’espai professional del personal probablement seran ben difoses. Altres centres, en canvi, consideren que la tauleta digital és un recurs dedicat en exclusiva a l’estudi i el control sobre el dispositiu és molt més estricte: no es pot tenir instal·lada cap app fora de les autoritzades, els fons de pantalla estan predefinits i al finalitzar el dia les tauletes s’han de quedar a classe.

Assegurant la connectivitat

Un dels elements essencials a l’hora d’implantar un entorn tecnològic per al desplegament del BYOD educatiu és disposar d’un nivell adient de connectivitat. La tendència de futur és que els continguts educatius s’acabin allotjant en repositoris al núvol i, previsiblement, les necessitats d’ample de banda tendeixin a crèixer. De moment, i fins que arribi aquest escenari ideal, moltes apps es troben disponibles també en mode offline, per tal de garantir que tota la classe podrà accedir als materials didàctics sempre que calgui.

Conscients de què la connectivitat és una condició necessària però no suficient perquè un projecte educatiu amb base tecnològica tingui èxit, realitzem en cada cas un acompanyament integral del procés, assegurant que tots els elements del desplegament TIC estiguin perfectament coordinats per tal d’aplanar el camí a la tasca docent. Una experiència que el director de les Escoles Garbí Pere Vergés, Carles Suero valora molt positivament en aquesta entrevista donat que el personal TIC del centre s’ha vist alliberat de les qüestions més tècniques i per tant ha pogut invertir el seu temps en generar els propis continguts.

Un llenguatge proper

Més enllà de l’evolució que experimenti el BYOD en el conjunt de l’àmbit educatiu, cal destacar que un dels seus grans encerts és el de traslladar a l’escola un hàbit social que ja és habitual entre els adolescents. Aquest model tracta d’integrar en els entorns d’aprenentatge uns dispositius que, en definitiva, formen part del dia a dia dels alumnes, amb l’objectiu d’ augmentar el seu nivell de compromís. A partir d’aquí, cada centre educatiu haurà de trobar la fórmula que s’ajusti millor al seu model pedagògic i li permeti trobar el punt d’equilibri entre flexibilitat i control.