Juntament amb Brussels Education Services, la University of Edinburgh i la European Association of Distance Teaching Universities (EADTU) hem estat responsables de la creació de l'estudi en què ens feiem ressò en l'anterior article Building up a new university pedagogical framework, encarregat per la Comissió Europea.
Aquest estudi tenia com a finalitat determinar quines polítiques (reguladores, d'acreditació, de finançament, de qualitat, etc.) promouen o limiten l'evolució de l'educació universitària, i quines d'aquestes ha de recomanar la Comissió Europea als governs per tal que les promoguin en els seus respectius països.
D'acord amb la metodologia del projecte, per aconseguir captar les diferents visions de l'educació universitària a Europa es proposava incorporar experts del món universitari de diferents països (França, Alemanya, Lituània, Holanda, Noruega, Polònia, Espanya i el Regne Unit) que valoressin i analitzessin la situació actual i l'evolució que s'havia seguit en els darrers anys, alhora que mitjançant un estudi Delphi i entrevistes amb alts càrrecs governamentals i de gestió universitària s'entreveia la visió de futur.
La tasca realitzada per nosaltres ha consistit a desenvolupar els continguts associats a 7 casos dins l'àmbit Espanyol: les universitats UPC i UOC; el Ministeri d'Educació i el govern Català mitjançant els respectius gabinets dels secretaris generals d'Universitats; les agencies d'avaluació de la qualitat i acreditació d'àmbit nacional (ANECA) i català (AQU) així com l'anàlisi i recerca d'evidències en el marc actual en relació a polítiques educatives, d'evolució del currículum, de finançament i de l'ús de les TIC.
El document The Changing Pedagogical Landscape conté sis seccions: la introducció, la visió de canvi en el sector educatiu, l'anàlisi a fons de barreres, evolucions en el disseny, l'oferiment del currículum, evolucions en els sistemes d'assegurament de la qualitat i de finançament i finalitza amb les recomanacions d'acció immediata a nivell europeu i nacional.
En la introducció de l'estudi es fa ressò dels canvis recents en educació universitària majoritàriament deguts a la innovació en pedagogia i tecnologia com també en l'evolució del tipus d'estudiant cap a l'aprenentatge al llarg de la vida i la Open Education. En aquesta part, tenint en compte els diferents models educatius europeus, es conclou que tot i la varietat d'iniciatives i documentació generada en innovació pedagògica, recomanacions d'entitats de tot tipus i estudis, la recessió econòmica n'ha limitat la seva aplicació. Per tant, tot i que la innovació està existint de forma àmplia a tot Europa, encara representa una fracció petita de l'educació universitària.
Les evidències recollides durant l'estudi conclouen que es preveu un canvi major i imminent en l'educació universitària. Aquesta predicció ve donada per l'observació d'un ampli rang d'experiments en noves formes d'educació universitària que s'estan oferint a tot el món com poden ser: educació basada en competències, la reducció de la dedicació física en temps per obtenir crèdits formatius; el creixement dels MOOCs i altres iniciatives d'Open Education; l'expansió d'eines d'avaluació i classificació global d'universitats, cursos i docents; i l'expansió de col·laboracions públic-privades en educació en línia entre d'altres. El repte d'aquest canvi el trobarem en la capacitat d'adaptació de les nostres universitats a oferir més educació en línia, més Open Education i més flexibilitat en l'adequació dels estudis a les necessitats dels estudiants.
En relació a l'evolució en el disseny curricular, es considera l'ús de la tecnologia com a part normal en l'educació universitària i es veu com a solució al problema de l'increment d'estudiants sense incrementar-ne el finançament. Per adaptar-se a aquest canvi moltes universitats han desenvolupat eLearning Centres amb suport pedagògic i tècnic professional, que donen suport als docents per dissenyar tant cursos completament en línia com blended. També alguns països han creat agències nacionals que ofereixen suport a universitats per replantejar-se el currículum; acció que es considera recomanable per aquells que no les tenen o en els que les agències realitzen d'altres activitats. Tot i això, la realitat és que molta de la innovació en el currículum s'ofereix de baix cap a dalt per part dels docents i es recomana que aquest esforç sigui valorat i recompensat al mateix nivell que la recerca.
Oferir eines per a l'assegurament de la qualitat continuarà essent clau per mantenir la confiança en les titulacions universitàries a Europa. L'estudi es fa ressò de la revisió del document European Standard Guidelines for Quality Assurance, en el que clarament es promou la innovació en tecnologia i pedagogia per tal d'encoratjar les agències nacionals d'assegurament de la qualitat en la seva adopció i aplicació. També aconsella aplicar aquestes recomanacions en les àrees d'aprenentatge on l'assegurament de la qualitat està menys implantada (Lifelong Learning, Continuous Professional Development, Open Education, etc.). Finalment, en relació a l'assegurament intern de la qualitat, les universitats estan cercant marcs de treball per als nous graus que usen tecnologia i nous conceptes pedagògics. En aquest cas la recomanació és que se n'extreguin les millors pràctiques dels marcs de treball desenvolupats en les comunitats d'eLearning.
En relació al finançament es constata que ha estat congelat o en declivi en quasi tots els països europeus, per tant, la capacitat d'innovació s'ha vist minvada. Tot i aquest fet es recomana als governs que assegurin que disposen de polítiques explícites de modernització en l'educació i que no existeixen barreres en les universitats amb desig d'innovar. A continuació, recomana explorar formes d'estimular la innovació sense incrementar-ne el finançament com podrien ser: finançament basat en els resultats, finançament en projectes de molt d'impacte, etc. Es constata doncs que els costos dels nous models d'ensenyament i aprenentatge encara no estan ben entesos, i que és un aspecte que dificulta clarament les universitats que desitgen invertir en innovació.
Si aquest petit article us ha obert la gana i us ve de gust conèixer les onze recomanacions de l'estudi The Changing Pedagogical Landscape podeu fer un cop d'ull al resum executiu. Si amb això no en teniu prou podeu abordar l'estudi complet. I si considereu que us cal un enteniment més profund de les raons que ens van portar a les recomanacions podeu accedir als casos d'estudi i annexos. Tinc entès que en breu apareixeran traduccions per facilitar-ne la difusió i que es podrà adquirir en format paper.
Valorem molt aquesta experiència i desitgem poder continuar aportant el nostre coneixement provinent de l'entorn universitari a les institucions europees, transmetent així el nostre granet de sorra en la millora de la nostra societat a través de l'educació.
The Changing Pedagogical Landscape proposa mesures governamentals per avançar en tots els aspectes relacionats amb l'educació universitària i, en particular, en l'ús de la tecnologia en el procés d'aprenentatge.