Un estudiant es troba a classe de geografia, prenent apunts mentre el professor explica. Avui toca introduir-se en el concepte de globalització i tots els alumnes obren el llibre de text per la mateixa plana. Definicions, números, algun mapa i més text. Negre sobre blanc. Un altre estudiant, a forces kilòmetres de distància, està cursant la mateixa assignatura, però de manera molt diferent. En aquesta aula, en canvi, la interacció és el factor clau per aprendre i l’espai es troba ple d’ordinadors. Les pantalles estan farcides de gràfics dinàmics on es relacionen indicadors de diversos països i on els alumnes poden clicar sobre cada país per saber-ne més, comparar-los, aprofundir-hi i entendre la globalització des de la seva realitat concreta.
Dues aproximacions diferents, una mateixa lliçó. La pregunta ara és: quin dels dos estudiants ha après de manera més efectiva? El primer estudiant ho ha fet de forma tradicional, en una classe magistral on és un actor passiu que rep el coneixement i l’emmagatzema. El segon ha passat a ser un participant totalment actiu: és ell qui explora diverses fonts de coneixement i n’extreu les seves pròpies conclusions mitjançant recursos de visualització online.
No hi ha dubte que la visualització de dades és un potent recurs per modernitzar l’ensenyament, canviar els rols dels actors educatius i aconseguir que els estudiants es comprometin amb el seu propi procés d’aprenentatge. “Els recursos visuals fomenten l’acte cognitiu expandint el treball de la memòria humana, representant grans quantitats de dades en un espai condensat i promovent el reconeixement de patrons”, explica en aquest sentit un article publicat a l’Association for Advancement of Computing in Education.
Experiències docents en visualització
Una gran varietat d’experiències docents estan evidenciant el potencial dels recursos de visualització per a l’aprenentatge. A títol d’exemple, l’eduCaixa posa a disposició dels centres educatius un recurs construït amb Gapminder per tal de treballar la temàtica de la justícia alimentària entre els alumnes d’ESO. Gapminder, una eina gratuïta de visualització de dades estadístiques d’arreu del món, proporciona al docent l’oportunitat de cedir el protagonisme a l’alumne, en tant que haurà de ser ell qui extregui el coneixement sobre la lliçó a còpia de practicar i fer-lo pensar. Així, l’estudiant podria aprendre diversos conceptes, no pas prenent apunts, sinó comparant les dades de diferents països i comprovant les desigualtats entre ells.
En tot cas, es tracta d’ una gran eina per als professors que permet treballar la competència digital i el tractament de dades vinculant-ho amb temes concrets com ara el de la pobresa, gràcies a una extensa base de dades estadístiques mundials d’àrees tan diverses com la geografia, demografia o economia.
Si bé la utilitat de Gapminder es basa en l’aplicació de la visualització com a eina d’aprenentatge i com a recurs educatiu, hi ha d’altres experiències que fins i tot van més enllà, utilitzant-la per a estructurar una assignatura i avaluar-la. Aquest és el cas del treball realitzat a l’Escola d’Arquitectura d’Alacant de la mà deSergi Hernández, de Ciudad de la Sombra. El curs “Ruinas y Leyendas”, va plantejar als alumnes reconstruir col·laborativament una nova llegenda sobre una ruïna mitjançant diversos blocs, un de central i la resta de cadascun dels alumnes. La novetat va ser la incorporació d’una cartografia relacional generada a partir de les entrades a aquests blocs, que estava organitzada en tres mapes diferenciats: un per les entrades quotidianes del curs, un altre pels temes principals tractats i, finalment, una secció pels alumnes. D’aquesta manera, aclareix Hernández, aquest tipus de visualització global de l’experiència (i les dades que genera) permet “experimentar els continguts del curs no com una seqüència de treballs aïllats, sinó com una única entitat multi-facètica”.
En definitiva, la visualització és un recurs que no només apropa el coneixement a l’estudiant, sinó que fa que s’hi involucri perquè es converteix en actor principal del seu aprenentatge. D’aquesta manera, el professor deixa de ser la principal font de coneixement i passa a adoptar el paper de conseller, guia i provocador del sentit crític de l’estudiant.